Germà de gel.

Quedi clar que aquestes línies són la meva opinió personal, vol dir que el que m'ha agradat no ha de complir-se com a norma matemàtica de tot allò que esmenti, ni (Déu me'n guardi) fer de crític literari.
Vaig arribar a l'Alicia Kopf, nom artístic de la Inma Ávalos, mitjançant una nit d'ensopiment davant la televisió. Acostumo a mirar-me sempre que puc el "Tria 33", programa d'actualitat cultural quan vaig reparar en una entrevista que li feia la @julysuperfly. No sé per quin estrany motiu vaig quedar atrapat davant la posada en escena i en l'argumentari de la novel·la. Gel i fred.

Crec que és de justícia dir que la llibreria Documenta fa una gran tasca (i esforç) atorgant el seu premi homònim a la millor obra de ficció en llengua catalana als autors menors de 35 anys i que mai l'hagin publicada prèviament.
Dit això, per a mi és un valor sobre segur adquirir aquests llibres de L'Altra Editorial on rajen autors que ja gaudeixen de cert reconeixement com l'Albert Forns, el Jordi Nopca i d'altres força més sonats com Villatoro o Vicenç Pagès.

Després de la pertinent visita a La Central ja el portava sota el braçi, tal com he dit abans, com a bon premi Documenta, el vaig engolir en un tres i no res. Aquest "Germà de gel" té certes reminiscències Vila-matianas (comencem bé) on barreja l'assaig tot encarant-se en les expedicions polars més extremes i perilloses, i les experiències personals -sobretot familiars, en aquest cas-. Valoro molt positivament una cosa que em fa la lectura molt còmoda, i és la brevetat dels capítols. Trobo que estructura el ritme narratiu amb una cadència alegre i que ajuda a fer molt dinàmica la seva deglució.
Inma escriu molt bé. Ras i curt. Per mostra, aquest petit passatge:

"M'encallo sovint en aquest projecte. Davant meu no veig res; blanc. A sota sí, hi ha moltes coses. Xisclets de foques. ¿Era dels pols que volia parlar? ¿O és només la imatge de la neu el que em fascina? Inestabilitat, desorientació, fred (fa calor), determinació. Sensacions que acompanyen els exploradors polars i també aquells que treballem amb el blanc. Perquè no m'interessen els exploradors polars per si mateixos, sinó la idea de recerca, de buscar alguna cosa en un espai inestable. M'agradaria parlar de tot això com a metàfora, perquè el que m'interessa és la possiblitat d'una èpica, una èpica nova, sense contrincants ni enemics; una èpica d'un mateix i d'una idea. Com la dels artistes i els escriptors."

Aquesta obra és visualment molt potent, estructurant-se en un format dietari tot ajuntant-se amb una nomenclatura de capítols de títols suggeridors. Un altre toc que el fa diferent, i aquí potser jo sóc més classitcot, és que els personatges no tenen nom, sinó que només són esmentats amb la inicial del seu respectiu. Alguna vegada em va suposar haver de rebobinar una mica per ubicar el personatge. Qüestió de gustos, repeteixo.

Crec que és un llibre molt amè, que permet enfonsar-se a les cavernes glaçades del pensament femení -jo com a home, ho trobo d'allò més fascinador-, tot tocat amb un català directe i allunyat de convencionalismes (aquesta nova fornada de talent català està sent literalment la bomba).

Llegiu-lo ja, avanç no quedeu glaçats.