Cites

Són les 5.45 de la matinada. La Long Island Expy està pràcticament buida a aquestes hores. Les seves mans agafen el volant suaument mentre els seus ulls contemplen l'hipnòtic vaivé dels eixugaparabrises i les línies blanques de la calçada que es dirigeixen cap a ell amb endimoniada rapidesa. El seu cap, malgrat l'hora, intenta aclarir les idees. És difícil; el soroll de la pluja incessant i el motor alt de voltes esmussen els seus sentits, però segueix sense poder llevar-la-hi dels seus pensaments. Feia molt que esperava tenir-la davant com perquè la nit, inclement, els devorés el temps sense pietat alguna, robant-los moments que ja mai podran ser, d'històries que mai podran ser recordades. Les llums dels cotxes que va depassant li enlluernen des del seu retrovisor, però en un acte reflexe acciona la palanca del mirall per tornar a sumir-se en la foscor de l'habitacle. Submergit de nou en si mateix pensa en com pot dir-li que necessita veure-la més, en com explicar tot allò que lluita per sortir a la llum però que, indefectiblement, sempre acaba enfonsant-se de nou en el seu mar de dubtes. La distància des de Bushwick fins a Roslyn Heights sembla créixer com més estona roman conduint i és llavors quan li venç. El somni s'apodera d'ell, cada parpella pesa el doble que fa un parell de segons enrere. La pot veure al seu davant, jove, radiant, amb aquest somriure que deriva en la seva pròpia bogeria. Quan escolta el cop ja és massa tard. Obre els ulls i els llums que abans li enlluernaven pel retrovisor, ara apunten directes als seus ulls per tornar a desaparèixer i a aparèixer de nou. Estrèpit i cristalls que esclaten.

S'incorpora violentament xopat en suor. S'aferra al llençol que el cobria mentre intenta recobrar l'alè a poc a poc, amb la boca oberta de bat a bat i el cor bategant-li en les temples. Amb el dors de la mà es neteja una gota que descendia per la comissura dels seus llavis mentre s'aixeca del llit per, vacil·lant a través de la foscor, apartar la cortina del finestral i observar com les gotes de pluja llisquen vidre avall, competint les unes amb les altres. S'endevina ja claredat per oest i torna a pensar en ella novament. Per un moment dubta si la seva vetllada ha estat un somni però, en tornar en asseure's en el matalàs, veu la targeta del Northeast Kingdom de Brooklyn tirada a terra juntament amb el seu telèfon mòbil i un joc de claus –un cop de mà i el somni profund han fet de les seves, pensa-.

Com sembla no poder tornar a agafar la son prefereix ficar-se sota la dutxa, amb l'aigua pràcticament bullint cremant-li l’esquena. Alça el seu rostre contra el doll i és llavors quan tot sembla encaixar. Amb la tovallola encara al voltant de la seva cintura, recull el telèfon del sòl i compte fins a tres “missed call” de l'Anne. Recull al seu torn la targeta i en el dors apareixen escrits uns números i un altre nom. Un nom que, en els seus somnis, gairebé li lleva la vida. […]